Virtut del Desencís
Som el que hem après de ser invisibles al món, descoratjats, i suportant el pes del a fragilitat. Arrossegant la pèrdua, resistim desarrelats espectadors de l'abús. Som màrtirs arrancats i abatuts. Però hem deixat de ser esclaus d'un somni al paradís i la memòria i el temps honoraràn el nostre clam. Som la llum vers la foscor als cels sagnant els ulls dels més alts. Reviurem.
Submitted by The Void — May 10, 2026
Sempre és incert l'espai de tu mateix en què pots lentament edificar-te, sempre és incert i sotmès a l'imperi dels cops de vent sobtats i les marees que n'esborren els límits. Giravolten immutables els astres per l'espai i transcorren els anys, indiferents a les teves foteses. Pren-ne exemple només essent qui ets podràs salvar-te i aprenen-te en les coses tan humilment que en totes se't reveli la inalterable i fonda placidesa de viure i perdurar que tant desitges. Sempre és incert.
Submitted by The Void — May 10, 2026
He heretat un món sense esperança que s'escup del rebuig d'aquest buit infinit. He heretat un món de falera i de por, d'envejes, gelosíes, abraçades per febles obcecats atemorits. Hem heretat. He heretat aquest món de falàcies perpetrades per presumits empapats d'aquesta violència que se sent. He heretat aquest món de mediocres regnants d'arrogància que apreta i de judici permanent. Hem heretat. Mons decadents d'un batec de ferides i melodies de violents, un buit que arrossega la mort de retorn, recitarà l'elegia dels innocents. Glòria i honor. Hem heretat d'aquest món la bondat escapçada disfrassada de vida engolida, i beneïda per l'ombra del diable. Hem heretat esperar amb do d'oportunitat que un solitari pensament s'esdevingui una clau d'accés al firmament. Hem heretat d'aquest món el coratge de trepitjar-nos entregats a l'estultícia repetits, recalcitrants vençuts de vergonya per glòria i honor. Glòria i honor.
Submitted by The Void — May 10, 2026
M'he somniat cavalcant les estrelles canviant els signes dels temps m'he cregut el creador dels impossibles on la realitat revisita fantasíes d'amagat com desitjaria que el cel s'estavellés com voldria que l'asfalt fos sang de gris que els vermells d'un capvespre fóssin grou de sols finits que la lluna caigués a l'eixopluc d'un mar d'aigua de granite i les pedres s'abracéssin com llençols de blancs teixits. Com desitjaria els impossibles suplicant que dia a dia es fes de nit al matí i que l'albada fos corall de colors asfixiats on els forts són els febles i els febles són els dominants veig el món del revés i m'arrenco els ulls per veure-hi clar que el destí d'aquesta vida ens arrossega a caure a ser fills del mal però quí és que crea el mal si no sóc jo? Adollo els neguits dels capricis de l'atzar.
Submitted by The Void — May 10, 2026
Deixo enrera la pau que m'ha dut fins aquí confront de noves guerres sedec de nous camins deixo mars enrera de concòrdia i servitut en honor a mi mateix a renec dels anys perduts caic m'aixeco, caic m'aixeco, i em torno a aixecar dels cops que em dona la vida malgrat la vulgui estimar m'he cobert tants anys de ser qui sóc maldestre i timorat amb empremtes i ferides i el cor empresonat miro als ulls a la veritat i em recolzo en un passat d'amistats destripades i de falses vanitats tant de temps rememorant tant de temps malbaratat rebutjo de camí la remor d'aquest destí, minva l'amor que presto com el temps que he regalat entrego tan sols si m'entrego a l'esforç de sacrificar. No vull perdre més del que he perdut. Sóc a l'esguard de la negra nit, amb memòries gravades al pit caigudes al sac de l'oblit vaig estimar des del neguit. No vull perdre més del que he perdut.
Submitted by The Void — May 10, 2026
Duc una llum a l'ombra d'aquest arbre fent-ne abús d'afanys de vèncer els aires faig en mi, un cos d'extravagàncies lluny de mi, les boires de semblança. Fuig del cau, reflexe d'un miratge afeblit, pel pes d'un llarg viatge un sospir, resum de com s'escapa l'esperit esclau d'aquest boscatge. Nius de corbs, arràn del meu honor ull de llop, que vetlla l'amargor tip de mi, retorno del paisatge vell ferit, l'aroma del fartatge. Jutjo els anys, que el cor m'ha condemnat caic en mi, captaire en vanitats sóc aquí, hereu d'una remor acollit, al clam de la foscor. Llàgrimes de sang he dut a pes del més enllà invicte romanc en l'atany de rebre la mort cantant de rebre la mort cantant.
Submitted by The Void — May 10, 2026