Esclaus de la por
Temples ampul·losos contruïts amb sang i suor Símbols retrògrads d'un temps ple d'horror Mesclat amb llegendes i contes vells Embruten les nostres ments Milers de déus que t'intenten imposar Doctrines que van contra la vida Integren dins teu la por i la culpa per tot Mentre ells són artífexs dels més grans horrors Et fan creure en un paradís i en un infern Et fan sentir culpable de tots els plaers Déus de la falsedat Creats per atemorir Són la bondat, la divinitat Però el seu odi Caurà sobre tu Sense pietat Confessant els pecats ens creiem salvats De caure infinitament cap al riu de sang De caure cap al riu de sang Innocència robada als febles Destructors de la llibertat Viuen emparats per l'elit de la humanitat I la justícia passa de llarg Et fan sentir inferior davant el seu déu Et fan sentir pecador quan ells més ho són
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Aturmentats, fills de l'agonia Desemparats vers la crua realitat La crua realitat Que et perseguirà Amb els rostres emmascarats Serem escombrats Per les seves armes mortals I les seves idees letals Adoctrinats des de la infància Introduint l'odi dins la seva ment Per no deixar-los veure-hi més enllà Esclaus de la por Miserables són els enemics Als que ens hi hem d'enfrontar Són a l'ombra dels més grans Ens fan creure que són estranys Però els tens aquí al costat I potser fins i tot t'ajudaran A MORIR!! Persones moren sense que ningú en pugui fer res Exploten cotxes, bombes, cases, gent a tort i a dret Els rius de sang tenyeixen els rostres del terror Maleïts cabrons retrògrads no sou més que un error Fills de l'infern Les vostres mans tenyides de sang Vermelles per sempre seran
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Més que odi el que sento és fàstic Miserables tots vosaltres El poder que us corromp El cervell us podreix Tots ells encorbatats Amb els seus botons vermells Disposats a utilitzar Si el veí no els correspon La Terra patirà la major de les desgràcies Si tots aquests sonats decideixen la clau girar Tot el cel s'il·luminarà d'esteles fumejants I el món sencer s'esfondrarà Tant se val on han nascut Tant se val qui els ha escollit No és pas un joc innocent Si nosaltres estem al mig Activades les alarmes potser un instant dubtaran Però arribat el moment el botó pitjaran Aleshores el caos i la foscor Faran acte de presència Junt amb la total desolació Més que odi Tenen dins seu Cap a tots nosaltres Nosaltres
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
El món en guerra ha esclatat de cop Cares de pànic d'un silenci fosc Vides perdudes entre explosions i foc Pels interessos d'un sol boig El turment dels caiguts Per les guerres que han combatut Les seves ànimes en pena Criden amb desesperació Bales que xiulen per sobre dels seus caps Mirades perdudes l'infern al seu cor El turment dels caiguts Pels companys que han vist morir Deixant-los caure en l'oblit Per tenir el cos atemorit Sang i fang esquitxats amb força Els deixen cecs de ràbia La ferum de la carn podrida Inunda els seus dèbils pulmons El turment dels caiguts Que tornen abatuts La realitat distorsionada Que viuran per sempre més La més gran de les guerres Ja ha arribat a la fi El perdó no arribarà pel gran greu error Els caiguts que ara tornen No tindran mai descans Fins que ho pagueu amb la mort
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Una nit fosca desorientat desperto Sentint els trons i la pluja com repica Amb els ulls mig aclucats Vaig seguint la dèbil llum que em guia Entro a una estància on hi ha un mirall Reflecteix un món estrany i dantesc Jo que m'hi acosto i deformat em veig No sóc pas jo, llavors qui és? De cop avanço i el travesso Passant a una altra dimensió El que em rodeja m'observa amb delit I el terror s'apodera del meu esperit Miro enrere i el mirall no hi és Atrapat em sento, sense sortida em veig Recorro aquest estrany món que m'envolta Buscant la meva salvació La bogeria s'apodera de la ment I agonitzo sense remei Rere el mirall caic per l'abisme Em sento sol i desemparat Rere el mirall el meu destí desfila Veig com tot ja s'ha acabat
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Una figura difuminada Conquereix l'horitzó L'agonia es torna calma Arribat el moment de la mort Planeja sobre els nostres caps Esperant el moment per atacar Pot fallar algún intent Però de ben segur t'acabarà atrapant Quan vegis l'ombra de la dalla Més val que estiguis preparat Ja que la mort no farà un pas en fals La dalla És dins teu La dalla T'arrenca l'ànima Sents que a la vida li queda un sospir La fredor de les mans en el teu pit El cos fred i inert es queda buit La mort s'endú el teu esperit Finalment fas el viatge Sense retorn del més enllà Enyorant tot el que deixes I que mai més tornarà
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
La injustícia s'ha apoderat de tot L'odi creix a cada racó Veient com uns pocs ens amenacen amb la por De navegar per un mar infinit De la nostra tenacitat Per a la nostra dignitat Que els nostres ancestres van lluitar I que l’aclucar els ulls hem vist allunyar La vergonya d'un poder corromput La vergonya d'una societat Que aclama a l'opressor I criminalitza a l'agredit La ferum de les lleis Moribundes, podrides, obsoletes La veu del poble crida La justícia ens fa callar Lluitem pel futur Per no repetir el passat Siguem forts en aquest present Naveguem per aquest oceà Cridem ben alt els nostres ideals Cridem ben alt el que volem Llibertat i menys ràbia Que sentim per tot plegat
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Captius d'una realitat On ho creem tot nosaltres Si no mires o no hi ets Res no existeix Tancant els ulls Tot desapareix Dins un etern somni Naveguem sense rumb Cap a un destí imprecís Sense parada final Dins la matriu Fora de perill creiem estar I res del que ens envolta És real en si mateix La nostra sola presència Modifica tot al voltant Creant diferents realitats Creant diverses dimensions Perdonant el nostre entorn Perdonant la nostra culpa Trobarem el camí de sortida D'aquest món que agonitza
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026