Camins sense destí
No lyrics have been submitted for this track yet.
Les parets d'aquets món Es desfàn al meu voltant Caient com un castell De cartes marcades Els que ens governen No tenen cap perdó Ens roben i ens menteixen I cap d'ells es a la presó Ens prenen per idiotes Peró ja ens n'estem fartant I algú de tots nosaltres La ment se li torçarà Un món podrit Que aquesta escoria ens vol deixar Tots ells corruptes Ja no els hi queda dignitat Però al mínima de tu se'n riuran Desde els seus despatxos De luxes embadurnats Han de sentir la por Que els hi volem encomanar La por Que els hi volem encomanar Un món podrit Que aquesta escoria ens vols deixar No ho permetre'm pas A per ells Sense cap pietat No tenen dret A seguir respirant No tenen dret A seguir vivint Només tenen dret A morir!!
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Amb el cor un puny I l'espinada eriçada No veig futur a l'horitzó Veig la fam que regna al món Del meu pàlid rostre Com rierols feréstecs cauen Deixan't un fosc rastre Les meves llàgrimes negres Llàgrimes negres Sento la pressió de tot aquest món D'aquest món que m'envolta i m'oprimeix I no veig cal sol·lució Que de veritat em pugui satisfer Jo no vull plorar més No em vull desprendre de tot lo meu Vull netejar el meu petit món Per viure en pau per sempre més Llàgrimes negres Llàgrimes negres Gotes negres que cauen al meu voltant, al meu voltant Llàgrimes fosques que m'envolten Del meu pàlid rostre Com rierols ferésctecs cauen Deixan't un fosc rastre Que no s'esvaeix
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Visions del món venen a la meva ment Que fragmenten el meu débil cor Cristalls es claven en el meu pit Ferint el cor i l'ànima dins meu No puc més No resisteixo aquest moment Sento la fatiga que em corromp Defalleixo Les cames ja no m'aguanten I el meu cor es descompon Els racons del cor Com un laberint sense sortida son Els racons del cor Els teus records se'm claven Com espases esmolades amb molt dolor No puc més No resisteixo aquest moment Sento la fatiga que em corromp Defalleixo Les cames ja no m'aguanten I el meu cor es descompon
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Una guspira va volant per l'aire Dirigint-se cap al bosc Sec com un pou mort Ràpid ell sempre es propaga Si el vent és molt virolent El foc Tot ho destrueix El foc Ho fa tot malbé Rera l'escorça dels arbres cremats Hi ha la savia que hi circula I d'esperança son copats Les flamerades pugen metres I la calor es torna infernal Lluitant contra el bell foc Encegat per les flames del gegant Dins el meu cor Les flames son enceses Em veig cremant I com la vida ja se'n va Dinds el meu cor Busco la sortida Que el foc m'obstrueix Per salvar la meva vida El foc
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Vora els arbres que et rodegen D'escorça seca i tallant Només sents els rumors De les branques que van cantant Els camins es difuminen I es bifurquen al teu davant Creant un caos inexistent Que et fa sentir indefens com un nen Camins sense destí Llargues traversies Travesant un gran desert Camins sense destí Que atravesen la vida Les lliçons que aprenem La boira oculta es següent pas I la por entra al teu cor No goses continuar dançant Per no saber cap a on anar Tens poder per enfrontar-te A tots els perills que et puguis trovar Només cal buscar el coratge Que algú abans et va robar Els guies son amb tu I no dubtaran pas a ajudar-te Cal que els hi demanis L'ajut per obrir el ulls
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Ha arribat l'hora d'anar a dormir D'entrar al món del més enllà De poder viatjar sense moures De ser algú que no ets pas tu La son s'apodera Et venç la força del cansament I entres dins del món oniric Criatures fastigoses Dins el subconscient S'apoderen de les ànimes Que no pueden escapar Voles al voltant de tots ells Els viatges van començat A traves de covers fosques No veus pas real al teu davant Mors i neixes en espiral Neixes i mors infinitament Creixes i et consumeixes Crees el teu destí eternament Despertes dels teus malsons Creues la linea que et Separa Camines al despertar cap a Un día illuminós que tens al teu davant Malsons
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
Despertes en suor, sang a la boca Desmaia't per la tortura, no tens temps de cridar Reunió de monstres, complot malefic, una festa Atrapat al forn, sacrifici a la bèstia Augmenta la temperatura, m'abrasa la pell Començo a adonar-me que sóc l'últim de la casta Devastació acre al forn del destí Bombolles al meu cos, sé que és massa tard El pèl s'elimina pel xiuxiueig de les brases Gent retardada riu, vida sense ser feliç Els ulls deixen, les òrbites, el gust amarg de la pus Pustules bullint, ràfega i raig Forn del disgust, company de cautela Extrany medi malefic és necessari El bastard somriure, devorat pels monstres Genitals cremats, el preu a pagar per ser sumis L'escotilla es oberta M'assaonen amb espècies Cos rostit, de la seva fam la meva mort Seuen al voltant la taula, aquests lletjos cabrons Servit com un sopar de tres plats, yucks! Excrements bullint, no sembla que es preocupin Dinar de trossets de carn, en el seu cau El meu descans etern a una placa de plata Espero que s'ofeguin amb els membres, que mostren el meu odi Criat en una línia d'incest Malalt i deforme, no pas al meu costat
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026
El temps fuig El temps s'escapa El temps vola Més enllà de l'univers Com els nuvols Com les naus Com les ombres Que s'amaguen El temps Fuig Hem d'aprofitar els petits instants Els moments que hi som i ja no hi som Cada segón com si fos l'últim alé Sense deixar que fugi entre els nostres dits Camines endavant Encara que portis un gran pes Emprens el teu camí Amb total llibertat No tens cap barrera Que no puguis traspassar Tempus fugit Carpe diem I és la vida, la que pasa al teu davant Sense adonar-te'n i ja tot s'ha acabat Pretens guanyar la partida Però no loa pots pas vèncer Per què encara que no existeixi Ell sempre persistirà
Submitted by NecroGod — Jun 07, 2026